NOMS: Lleteresa
verrucosa. Lletera terrera. Castellà : Bambollera. Italià: Euforbia verrucosa. Francès:
Euphorbe à têtes jaune d'or. Alemany:
Warzige Wolfsmilch. Neerlandès: Wrattige
Wolfsmelk.
 |
| Ciatis amb flors unisexuals |
SINÒNIMS: Euphorbia verrucosa Lam. subsp. mariolensis (Rouy) Vives; Euphorbia epithymoides L. subsp. mariolensis (Ruoy) A. Et O. Bolós; Euphorbia
flavicoma subsp. mariolensis (Rouy) O. Bolòs & Vigo; Euphorbia
mariolensis Rouy; Tithymalus flavicomus (DC.) Bubani;
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Rosmarinetalia officinalis. Pinars, vores de carrascars,
brolles, pastures àrides sobre sòl calcari.
Fins els 1300 metres d’altitud.
 |
| Herba lignificada a la base i ramificada |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit,
Camèfit: són
plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes
arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable manté les
parts subterrànies i els borrons arran del sòl, sempre a un nivell inferior als
25-50 cm de terra.
DESCRIPCIÓ: Herba
vivaç poc lignificada a la base (sufruticosa) i molt ramificada des de la part
inferior, de poc més d’un pam d’alçada i tiges poc denses. Conté làtex blanc.
 |
| Fulles oblongo-lanceolades |
Fulles oblongo-lanceolades,
amb el marge finament denticulat, verdes i mucronades
 |
| Cada ciati amb una flor femenina central i flors masculines reduides a un estam |
Flors en
inflorescències en pleocasi de 4-6
radis més curts que les bràctees, que són ovades. Ciatis sèssils amb glàndules
nectaríferes el·líptiques o arronyonades de color groc o rogenc. Flors
unisexuals. Cada ciati té una flor femenina al centre i vàries cimes de flors
masculines laterals reduïdes a un sol estam. La flor femenina és de gineceu
súper amb estil acabat en tres braços estigmàtics bífids. Floreix d’abril a
juliol
 |
| Fruit en càpsula verrucosa amb tres cocs |
Fruit en càpsula tricoca
totalment coberta de granes (verrucoso-tuberculada)
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Un pleocasi és una cima
multípara en la que cada eix dóna origen a més de dues branques verticil·lades.
La floració és centrífuga, de manera que les flors més properes a l'eix central
maduren abans que les perifèriques. Aquest tipus d'inflorescència és típic de
les lletereses europees.
USOS I PROPIETATS:
El làtex és tòxic.
 |
| Inflorescències en pleocasi de 4-6 radis |
SABIES QUE... El
nom genèric, Euphorbia, ve del grec
"eu ἐῧ" que significa bo, i
"pherbo" que significa
menjar: és a dir, ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo,
el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta,
i segons Galé es refereix a l’heroi de la guerra de Troia, Eúphorbos. El grec “euphórbion, -ou”, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes
de Mauritània.
L’epítet específic flavicoma
deriva del llatí "flavus",
que significa groc, i "coma",
que significa pèl, potser pel color groc de les inflorescències, com indica el
nom popular en francès.
Família Euphorbiaceae
